La persona que ha popularitzat el “Me gusta la fruta”, ha estat protagonista aquestes setmanes de noves manifestacions de mala educació. És una maleducada. Però, què és avui ser maleducat/da? (DIEC: “que no té urbanitat –educació en les maneres de comportar-se, especialment en les relacions amb els altres–). Realment, sembla una paraula d’altres temps. Ens hem habituat tant a la grolleria, al mal gust, en l’expressió, en el tracte o en la manera de vestir, que la definició perd sentit i passa a la història.
El concepte de bon gust és elusiu, s’escapa només esmentar-lo, i sovint ha estat associat a un cert elitisme. Però sempre s’havia entès, a tota l’escala social, que hi havia coses de bon gust i coses de mal gust. Per a mi, anar en xandall quan no es practica esport, anar “poc endreçat” o ser groller en l’expressió em segueix semblant de mal gust, malgrat el que es pot veure i sentir en centres comercials d’arreu del món.
La grolleria s’ha instal·lat en els Parlaments i s’ha amplificat per les xarxes, que aplaudeixen gracietes com “me gusta la fruta” en lloc de recriminar tant l’insult inicial com la befa que el segueix. Potser no hi ha gaire a fer. Amb els forts vents que venen de líders com Trump o Milei, potser el més prudent és tancar-nos i assegurar portes, finestres i tendals. Però crec que no conduiria a res de bo, que val la pena aixecar-nos, ben plantats a terra, recuperar el bon gust i saber dir a temps “vostè és un maleducat”, “vostè és groller”.
