Europa posa a prova el nen català que trencava televisors a cops de pilota

BarcelonaZoran Cikusa, un exjugador d’handbol serbi dels anys 80, va fer arrels a Bordils, on es van criar els seus dos fills bessons. Quan tot just aprenien a caminar, Petar i Djordje ja passaven les hores jugant amb una pilota. La seva energia va acabar amb alguns televisors trencats, ja que els petits de la casa utilitzaven la pantalla com a porteria. Uns anys després, el català Petar Cikusa vol ajudar el Barça a tancar un cicle gloriós amb un nou títol de la Lliga de Campions.

“Arribem en una dinàmica molt bona. L'equip és seriós, està molt concentrat. A la Copa del Rei vam demostrar aquest caràcter, sabent que la temporada no ha estat fàcil. Però ara ve el millor, el que tots desitgem jugar. Estem tots al cent per cent per donar-ho tot a Colònia”, diu Cikusa, un jove de 19 anys que encara es recupera d’una lesió.

El jugador blaugrana, que va renovar el seu contracte fins al 2029, sap que ja no passa desapercebut. “El club ha apostat per mi, m'ha demostrat que em vol aquí. Ara em toca a mi retornar aquesta confiança amb treball, esforç, ambició i entrega, tant dins com fora de la pista”, assegura. La temporada passada va disputar la final four sent un juvenil, però ara la responsabilitat és més gran. "La veritat és que encara estic aterrant en tot això. És el meu segon any com a professional i encara estic aprenent el que significa jugar a aquest nivell. A poc a poc, amb la confiança de tothom, ho aniré assimilant”, diu.

La progressió de Pere, com el van rebatejar a Bordils, ha anat acompanyada de més maduresa fora de la pista. “Soc molt jove, i quan ets jove vols fer-ho tot. Aquesta temporada m'ha servit per prendre consciència del lloc on soc. Em sento mentalment preparat per al que queda de curs i també per a l'any que ve. Toca treballar de valent”, confessa Cikusa, que es motiva escoltant cançons de Vunna.

Deu dels seus companys abandonaran aquest estiu un Barça obligat a reinventar-se, però ell no pensa canviar d’aires. "Renovar amb el Barça, el millor club del món, per a mi és un somni. Ho ha estat des de ben petit, però renovar dos cops en un any és el millor que m’ha passat a la vida", reconeix el central, que va aterrar al club quan era infantil i des d’aleshores ha passat per totes les categories fins a arribar al primer equip. “Jugar una final four és el somni de qualsevol nen que comença a la base. Poder ser ara al primer equip és increïble. Ha estat una temporada complicada, però hi arribem amb moltíssima il·lusió i moltes ganes de competir”, assegura.

El Barça utilitza Cikusa per fer mentories a La Masia. Ho fa amb el seu estil, abandonant les declaracions políticament correctes. “Quan tenia la vostra edat no em prenia seriosament la feina al gimnàs, i ara que soc al primer equip ho noto. Vaig aprofitar l’oportunitat que se’m va obrir, per la lesió del Domen Makuc, però sense haver-me esforçat no hauria estat possible. Us heu d’esforçar: a la pista, al gimnàs, a fora de la pista. I heu de pensar en el col·lectiu”, diu el català. Cikusa és molt clar quan parla de la importància de la nutrició. “Menjar-vos una hamburguesa no us ajudarà. Cal que us alimenteu bé, si cal amb verdures, i que descanseu”.

"Continuo sent un nen, el més jove de l’equip, però a dintre de la pista he de ser jo mateix. Amb els companys que tinc i el cos tècnic, que m’ajuden cada dia, he de seguir anant al cent per cent i donar-ho tot", reflexiona.

Bèstia negra

El rival del Barça a les semifinals és el Magdeburg, una mena de bèstia negra culer. “Com tothom sap, quan Magdeburg i Barça s'enfronten sempre passen moltes coses. Són partits molt intensos. Crec que si volem guanyar hem d'estar un punt per sobre d'ells, mantenir la concentració els 60 minuts. Hem de donar el nostre màxim i aprofitar qualsevol baixada que tinguin per marcar la diferència. El que és essencial és que estiguem bé nosaltres, que confiem en el grup, en la porteria, en tots, per tirar el partit endavant”, resumeix.