La recepta del nou Palau: un altre crèdit i molts anys de paciència

BarcelonaMentre el Barça ja ha començat el compte enrere per tornar al Camp Nou, el Palau Blaugrana continua esperant pacientment la remodelació. Ja fa mesos que el club dona allargs a les obres de reforma, que segons el calendari inicial haurien d’haver començat l’any passat. No se n’ha posat la primera pedra. Però tampoc se n’ha presentat el projecte. De fet, ni tan sols és clar com es podrà finançar.

Fa alguns mesos, l’ARA es va posar en contacte amb el club per preguntar sobre l’estat del projecte, peça clau per poder començar la reforma. Llavors la versió oficial era que es presentaria al final de la temporada. L’última consulta no es marca cap termini i es limita a dir que s'hi "continua treballant". La tasca correspon al despatx TAC Arquitectes, un dels que va guanyar el concurs d'arquitectura –l'altre, HOK, va fer un pas al costat.

Els únics detalls que han transcendit sobre el disseny definitiu és que serà lleugerament diferent del que es va presentar en públic el 2016, tot i que "se'n mantindrà l'essència". Dels 10.000 seients projectats inicialment es passa a una capacitat de 15.000, tot i que també se’n dispara el preu: passa dels 90 milions inicials als 420 estimats per la junta de Joan Laporta. De totes maneres, el president va admetre en cercles íntims que el cost era molt elevat i que buscarien la manera de poder rebaixar l’import final fins als 300. Aquest és, de fet, un dels punts que ha retardat la presentació de la maqueta definitiva i ha generat friccions entre TAC i els gestors de l’Espai Barça.

Les condicions del crèdit actual de Goldman Sachs no serveixen per al nou Palau

L’altre gran cavall de batalla és, precisament, pagar-ne la construcció. Tal com va explicar l’ARA, quan el Barça va signar el fons de titulització amb Goldman Sachs no s’hi va incloure la reforma del Palau. Al document, de cinc-centes pàgines, tan sols se l'esmentava per dir que es permetia gastar part dels gairebé 1.500 milions del crèdit per fer l'estudi previ. Res més. Això ja va provocar la denúncia d'uns socis que se sentien enganyats. La versió del club, argumentada en el seu dia per Eduard Romeu, antic vicepresident econòmic, és que en el moment de signar el préstec no podien garantir quan es construiria el pavelló. Així que ho van deixar tot emparaulat amb els inversors: el finançament sortiria dels diners sobrants de l'estadi, aproximadament uns 300 milions.

Però els experts consultats per aquest diari neguen que sigui així. "Quan fas una emissió de bons, tot el que pots fer i el que no s’especifica per escrit", aclareixen. L’única cosa que es pot fer és el que, en l’argot financer, s’anomena una "ampliació de la descripció". O sigui, establir un nou redactat –que en aquest cas inclouria la construcció del Palau amb els diners sobrants del Camp Nou–. Per això, cal reunir totes les parts, aconseguir que ho signin i informar-ne la CNMV. "És una possibilitat remota perquè els inversors, el que volen, és recuperar els diners que hi han posat", apunta una de les fonts consultades.

"Si ja estem patint per tornar el crèdit del Camp Nou, imagina’t afegir-hi més diners per fer el Palau", afegeix una font no oficial des de les oficines blaugranes. Així, la proposta implica fer una nova emissió de bons o bé trobar un inversor de caràcter privat que estigui disposat a posar-hi els diners. "Costarà trobar-los. El pla de negoci de l’estadi és clar i seductor. El del pavelló, molt menys viable", sosté un expert en finances. Les fonts oficials del Barça desmenteixen l’opció de sol·licitar un crèdit alternatiu, tot i que no donen detalls de com preveuen dur a terme la reforma.

El Barça admet la dificultat de compaginar les obres al Camp Nou i al Palau, simultàniament

L’últim punt de conflicte, el lloc. El nou Palau va al terreny on abans s’erigia el Miniestadi, però que actualment s’ha convertit en la pedrera de la reforma del Camp Nou. Més enllà de buidar l’espai, Joan Sentelles, cap d’operacions del Barça, admetia fa alguns mesos de la dificultat de compaginar de manera simultània les dues construccions. Per tant, els pronòstics més optimistes indiquen que el pavelló no es podrà tirar endavant fins al 2027, any que s'acabaran les obres de l’estadi.

Serà un gran projecte amb una pista principal que combinarà l’esport –partits de bàsquet (ACB i Eurolliga) i de la Champions d’handbol– i els concerts. Tindrà una pista petita de 2.000 localitats per als partits de menys interès mediàtic i una pista de gel. Però, com deia Sentelles: "Començarem les obres quan puguem". Tot apunta que caldrà un altre crèdit i uns quants anys de paciència abans no sigui una realitat.