És viable per al Barça fitxar Nico Williams?

BarcelonaUna de les mancances més flagrants del Barça de Hansi Flick aquesta temporada ha tingut a veure amb la falta d'efectius vàlids a la davantera. Més enllà del trident format pel prodigiós Lamine Yamal, el decisiu Raphinha Dias i l'especialista veterà Robert Lewandowski, només Ferran Torres s'ha erigit en una alternativa consistent quan se l'ha requerit per diverses circumstàncies. Pau Víctor mai ha sigut una opció contemplada pels tècnics malgrat la seva sorprenent pretemporada, mentre que Ansu Fati, als antípodes del seu precoç prime, s'ha hagut de conformar amb minuts brossa. Per tot plegat, és un fet que el club blaugrana fitxarà aquest estiu algun jugador d'atac per apujar el nivell i competir amb garanties a totes les competicions. Aquesta és la intenció que es desprèn dels moviments i comentaris off the record de Joan Laporta i el seu cercle íntim de col·laboradors. Una altra cosa és que després l'economia del Barça converteixi les idees en anuncis oficials.

L'opció preferida del director esportiu del Barça, Anderson Luis de Souza, Deco, és Luis Díaz, extrem esquerre titular del Liverpool. L'internacional colombià, autor de 17 gols i 5 assistències aquesta última temporada, no està conforme amb les condicions que el club anglès li posa per renovar i està predisposat a canviar d'aires amb gairebé 29 anys. El principal escull d'aquest fitxatge és el seu preu, ja que a Anfield Road no s'asseurien a negociar per menys de 65 milions d'euros. Menys problemàtic seria oferir-li un contracte sucós a Díaz, que tot i ser indispensable per a Arne Slot, guanya poc més de 3 milions anuals. És aquesta anomalia el que motiva Deco a moure fitxa per incorporar un davanter de banda esquerra de rendiment immediat i valorat per la seva feina sense pilota i el seu olfacte golejador.

L'absència d'aquesta última capacitat –marcar gols– és una de les que va fer que el director esportiu culer preferís apostar per Dani Olmo –fitxatge estrella de l'estiu passat– abans que per Nico Williams, un futbolista proposat per Xavi Hernández del qual Joan Laporta va acabar-se enamorant. Ara bé, més que pels dubtes de Deco, si l'extrem de l'Athletic Club, autor de tan sols cinc gols en l'última Lliga, no va fitxar pel Barça, va ser perquè no va veure clara la seva inscripció. Ell volia competir al costat del seu amic Lamine Yamal, tal com va transmetre al seu entorn íntim durant i després de l'Eurocopa, i si no ho va fer va ser perquè la situació del club barceloní en termes de fair play financer no li transmetia seguretat. De fet, les penúries posteriors per registrar Olmo, només regularitzat gràcies a una mesura de gràcia del CSD, van acabar justificant els recels de l'estiu passat.

Han passat gairebé dotze mesos d'aquell serial, la necessitat del Barça de fitxar davanters persisteix i Williams torna a explorar vies per guanyar més diners i sobretot més títols, que és precisament el que no li pot donar l'Athletic. Davant d'aquesta tessitura, el diari Sport va informar d'una trobada de l'agent del futbolista, Félix Tainta, amb Deco, en què les dues parts van compartir anhels i limitacions. El primer va transmetre el que ja se sabia fa un any: que Williams va boig per jugar amb Lamine Yamal i tota la colla amb qui comparteix projecte a la selecció espanyola. I el segon va recollir l'interès amb l'asterisc de cada estiu: la dèbil situació del Barça tant en termes de límit salarial com de tresoreria.

La viabilitat d'un gran fitxatge depèn de qui surti

La precarietat econòmica blaugrana contrasta amb la il·lusió dels futbolistes per debutar al futur Camp Nou. A Joan Garcia, per qui es pagaran 25 milions al comptat en part gràcies a més endeutament per tenir diners a la caixa, li compensa aquest risc. Encara no sap com serà inscrit a la Lliga ni si haurà de compartir projecte amb Marc-André ter Stegen, però ja fa dies que va donar un sí que trenca el cor als seguidors de l'Espanyol. Luis Díaz i Nico Williams també s'exposarien a la incertesa a canvi d'una taquilla al costat de la de Lamine Yamal. Ara bé, ¿és viable plantejar-se'ls com a futuribles més enllà del desig dels implicats i de la complaença del barcelonisme?

En termes d'inscripció, la recepta, tenint en compte els condicionants actuals, és la mateixa amb el gairebé culer Garcia que amb els il·lusionants Williams i Díaz. D'una banda, vendre jugadors com el citat Ter Stegen, Araujo o fins i tot altres noms més dolorosos. I, de l'altra, lluitar als despatxos econòmics perquè l'impacte d'aquestes vendes sigui complet i no parcial. En altres paraules, tornar a la norma 1:1 del fair play financer, una cota que Laporta no ha explorat sostingudament des que va guanyar les eleccions el 2021, seria el camí més curt perquè qualsevol moviment de sortida servís per encabir-ne un d'entrada.

La viabilitat d'operacions tan ambicioses com les de Luis Díaz o Nico Williams també implica tenir diners disponibles a la caixa per pagar el traspàs. Davant d'aquesta necessitat, la possibilitat de negociar amb el Liverpool pel colombià facilitaria les coses al Barça, que podria pactar un pagament a terminis. En canvi, com que l'Athletic mai parlaria amb Laporta per posar-s'hi d'acord, el navarrès només seria blaugrana amb un ingrés de 58 milions, que és l'import de la seva clàusula de rescissió. Aquesta diferència converteix Díaz en una presa més assequible. Però al president del Barça li agraden els reptes i sap perfectament que Lamine Yamal i tot el barcelonisme li farien l'onada si troba la manera de fitxar Williams.