Israel-Iran: com hem arribat fins aquí
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha bombardejat l'Iran, cosa que podria conduir a una altra guerra a l'Orient Mitjà, i el repte per a Donald Trump serà mantenir-se al marge d'aquest embolic.
Netanyahu va justificar la seva última campanya militar dient que l'Iran era un "perill clar i present". I era cert que l'Iran estava enriquint urani a nivells preocupants. Es creu que en poques setmanes el país podria haver tingut prou material fissible per fabricar bombes (tot i que per crear-les i tenir una manera de llançar-les trigaria molt més).
Però una raó clau del rumb cada cop més perillós que ha pres l'Iran el trobem en els errors de judici colossals passats de Netanyahu i Trump. Amb el suport de Netanyahu, Trump es va retirar el 2018 de l'acord nuclear a què havia arribat el president Barack Obama, que contenia en gran part el programa nuclear de l'Iran.
Aparentment, Trump esperava que l'Iran s'arrossegués i fes concessions. En canvi, l'Iran va accelerar l'enriquiment d'urani. Un exfuncionari de seguretat israelià ha descrit la decisió de cancel·lar l'acord el 2018 com un "desastre", i un altre ha dit que va ser un "error històric".
La bel·licositat de Netanyahu no va funcionar l'últim cop, i sembla poc probable que funcioni ara. Els bombardejos podrien haver tingut la intenció de soscavar els recents esforços diplomàtics de Trump per restaurar alguna cosa semblant a l'acord nuclear original amb l'Iran.
Sempre hi ha hagut dubtes que la planta nuclear iraniana de Fordow pugui ser destruïda, almenys sense bombes antibúnquers americanes, perquè es troba a les profunditats del subsol. Però Israel, entre altres objectius, ha bombardejat habitatges on vivien científics nuclears iranians, i això resulta més eficaç; experts militars han dit durant anys que a l'Iran li costaria més substituir els seus científics nuclears que les seves centrifugadores d'enriquiment d'urani.
Atacs com aquest poden simplement accelerar la cursa de l'Iran per aconseguir armes nuclears, perquè els seus líders tindran més arguments per assegurar que el país necessita la dissuasió nuclear. Durant els meus viatges per fer reportatges a l'Iran, m'ha semblat que el règim iranià era profundament impopular. Els treballadors, agricultors i la gent corrent en general es queixaven constantment de la corrupció, la hipocresia i la mala gestió econòmica, però els iranians també són patriotes, i els bombardejos estrangers poden portar la gent a unir-se al voltant de la bandera.
El risc ara és que vegem un cicle d'escalada que porti a una guerra regional que ningú vol. Les tropes i les ambaixades americanes estaran en risc, i la millor manera que té Trump per protegir-les és mantenir-se al marge d'aquesta lluita i intentar ressuscitar un acord nuclear. Cal reconèixer que Trump ha semblat reticent a l'hora d'entrar en guerres a l'estranger, i esperem que aquesta vegada mostri moderació en comptes d'endinsar-se en una baralla amb l'Iran.
Copyright The New York Times
