Li ha costat més d'un any i mig de matança indiscriminada, però finalment una part de la comunitat internacional reacciona a les pretensions del govern integrista i ultradretà d'Israel: extermini de la població palestina (d'això se'n diu genocidi, en efecte) i ocupació del seu territori. També a l'actuació criminal del seu exèrcit, que sovint es comporta més com una horda d'assassins que no com una força armada que suposadament ha de dur a bon port la missió d'aturar una banda terrorista, en aquest cas Hamàs.
Així, la reacció a l'acord d'associació entre la Unió Europea i l'Estat d'Israel es fa com a resposta a la situació a Gaza, que és “intolerable, catastròfica i cruel”, en paraules de la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, i té l'objectiu de forçar Israel a desbloquejar l'arribada d'ajuda humanitària. Alguns estats membres, com França, amenacen amb altres mesures, i Espanya ha votat ja la interrupció de venda d'armament a Israel. Catalunya ha anunciat el tancament de l'oficina que té a Tel-Aviv. Fora de la UE, el Regne Unit i el Canadà han anunciat mesures no concretes (però que poden anar “contra persones específiques”) si no s'aturen els assentaments il·legals de colons jueus a Cisjordània, a més dels desplaçaments forçosos de la població.
És cert que aquestes mesures arriben tard per als més de 52.000 civils assassinats a Palestina d'ençà de l'octubre del 2023, però són realment insòlites i poden marcar l'inici d'un gir important en la relació entre Israel i Europa. Per tant, són importants per aquest motiu i perquè durant tot aquest any i mig llarg hem sentit i llegit desenes de vegades que aquesta reacció no es produiria mai, i que demanar-la era cosa d'ingenus, bonistes, wokes i cunyats que no entenen les coses de la guerra i de l'alta diplomàcia (els que opinen així es veu que en són experts). Ara que s'ha produït la reacció que no s'havia de produir mai, el que fan aquests mateixos experts és menystenir-la. No tindrà recorregut, no servirà per a res, són gestos ridículs, etc. Ja veurem què passa.
Per descomptat, qui dedica més menyspreu a l'ofensiva europea és Netanyahu, a qui ens hem d'acostumar a referir-nos com a criminal de guerra. Ara s'ha tornat eloqüent i admet sense embuts que l'objectiu del seu govern és controlar tots els territoris palestins i desplaçar-ne tota la població, al mateix temps que admet que han de fer “alguna cosa” amb l'ajuda humanitària. “Als nostres amics els desagraden les imatges de fam extrema”, exposa com a motiu. Els seus amics són el govern de Donald Trump. Netanyahu troba que la proposta trumpista de convertir Gaza en un resort turístic, que fins i tot va ser escenificada amb un vídeo, és “correcta i revolucionària”. Això ens recorda que per aquí també ens en fem un fart, de sentir crides “revolucionàries” des de la dreteta nostrada. Una de les coses que tenim a l'abast de fer és tenir cura del llenguatge i donar a les paraules la importància que tenen. Revolució, com llibertat, és una paraula desgastada per l'ús abusiu i tergiversat que en fan els reaccionaris.
