Feijóo i Abascal creuen que ja ha arribat el "col·lapse" que els portarà a la Moncloa
BarcelonaLa dreta i sobretot la ultradreta espanyola ja fa temps que flirtegen amb "la teoria del gran col·lapse" que inevitablement provocaran les polítiques d'esquerres del govern Sánchez, i que això els portarà, també indefectiblement, a la Moncloa. Aquest discurs apocalíptic es va fer realitat, als seus ulls, el 28 d'abril amb l'apagada elèctrica. En el discurs d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal d'aquest dimecres l'apagada no és una qüestió tècnica que s'ha d'investigar i resoldre, sinó la conseqüència d'una manera determinada de governar i d'una "ideologia" concreta, la d'aquest "fanatisme climàtic" al qual atribueixen no només la decadència econòmica europea (Agenda 2023, Pacte Verd, etc.) sinó les morts de la DANA. Feijóo ha parlat de "col·lapse generalitzat" i d'"apagada moral" mentre que Abascal ha preferit l'expressió "calamitat històrica".
Veient l'eufòria de la bancada popular i la manca d'explicacions i novetats que ha ofert Pedro Sánchez, l'apagada funciona com una mena de profecia autocomplerta. És com si l'haguessin estat esperant des de fa temps, i aquell dilluns, per fi, es va fer realitat davant dels seus ulls. Potser podria haver estat una altra cosa: un atac jihadista, un crim d'impacte comès per un immigrant, una catàstrofe natural, etc. De fet, ja ho van intentar amb la DANA (avui Abascal ha insistit en la neteja dels barrancs, etc.) però no els va acabar de funcionar perquè la incompetència del govern Mazón ha estat tan diàfana que l'únic a què podien aspirar era a un empat entre administracions.
Congrés hostil
Però l'apagada no, l'apagada és responsabilitat única del govern espanyol, que controla la xarxa a través d'una empresa controlada per l'Estat com és Red Eléctrica. I el que s'ha trobat Sánchez avui és un Congrés hostil, amb un PP i un Vox que ja semblen estar repartint-se els ministeris, un Junts que cada vegada té menys complexos per fer front comú amb la dreta espanyola en qüestions com l'energia nuclear o la reducció de jornada, i un Podem disposat a fer descarrilar l'executiu amb l'excusa de la inversió en defensa.
El problema de Feijóo és que, amb tot a favor, no acaba d'enlairar-se i, sobretot, no sembla que estigui en condicions de concentrar el vot anti-Sánchez i minimitzar Vox com ell voldria. Per això Abascal avui ja li ha posat deures i li ha dibuixat un horitzó: el preu del pacte amb ells no serà només trencar els consensos que fins ara han funcionat a Europa entre les dues grans famílies polítiques dels conservadors i els socialdemòcrates, sinó que el pacte PP-Vox ha de servir també per dur Pedro Sánchez i la seva família al banc dels acusats. Aquest aire de revenja, i la por que produeix en els seus, és l'únic que pot salvar encara Sánchez a l'hora de tornar a les urnes.
