Els Mossos alerten d'estafes amb veus creades per intel·ligència artificial
Expertes en gent gran reclamen més coordinació entre serveis socials, sanitaris i bancs per detectar maltractaments i abusos
BarcelonaEs diu voice hacking –hackeig de la veu– i és una de les mil maneres que troben els estafadors per robar. Els Mossos d’Esquadra ja han rebut denúncies de persones que reben trucades de números coneguts que tenen a l'agenda i que, amb la veu d’una filla o de la parella els demanen diners. En realitat és una veu creada per intel·ligència artificial que tracta de simular les de les persones de confiança de les víctimes amb l’objectiu que facin una transferència econòmica o donin una informació clau per buidar-li el compte. L’alerta l’ha donat aquest dilluns la portaveu dels Mossos, Montserrat Escudé, durant la jornada organitzada pel Moviment per Aturar el Maltractament a la Gent Gran. No és que aquesta nova tècnica posi el col·lectiu a la diana, però sí que són un grup especialment vulnerable. L’edat és un dels factors que converteixen la gent gran en un dels objectius de lladres i ciberestafadors, però n’hi ha d'altres que també sumen, com ara la falta de xarxa social i de suport emocional i la soledat no desitjada.
En aquesta jornada, que coincideix amb el Dia Internacional de la Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament a la Vellesa, Escudé ha admès que la falta d’estadístiques oficials sobre la violència contra la gent gran és un “símptoma de la negligència, la violència institucional”, que no és capaç de posar xifres i, per tant, visualitzar un problema que els especialistes asseguren que va a l’alça. En els últims cinc anys el nombr de víctimes de delictes més grans de 65 anys ha crescut un 3%, fins a arribar a representar el 19%, però les denúncies són encara mínimes, la punta de l'iceberg.
Davant d’aquesta situació, la portaveu policial ha donat un consell per intentar reduir els riscos (útil per a tota la població): “Desconfieu de la trucada del fill que demana diners –ha indicat–. Busqueu una paraula clau, feu una pregunta que només sàpiguen contestar els de casa”. En altres paraules, “la millor prevenció és desconfiar”, ha subratllat.
El factor de la soledat
Sense dades policials, són els serveis socials els que ofereixen una radiografia sobre el grau de violència que pateix la gent gran. Fa una dècada que el Consell Comarcal de l’Anoia va obrir l’EAVA, un servei pioner en l’abordatge integral a la vellesa, que s’ha repetit en el SEAV del Bages. Fins a aquestes unitats arriben els casos de maltractaments derivats essencialment de les policies, els serveis socials bàsics i els sanitaris o les residències. La psicòloga geriàtrica Glòria Fité ha explicat en aquesta jornada que els principals agressors són les cuidadores professionals i familiars, que es valen de la confiança i de la dependència emocional de la gent gran per prendre’ls la gestió del patrimoni en benefici propi o robar-los directament. En el cas de la família, majoritàriament el maltractament l’exerceixen fills o nets amb un problema d’addiccions.
En tots els agressors conviu, d'una banda, un sentiment de vergonya i, de l'altra, l'intent de justificar o minimitzar els abusos perquè l’alternativa és la solitud, segons ha explicat la treballadora social del SEAV Aida Morales, que ha incidit en el fet que els maltractaments rarament es presenten només d’una forma. Al contrari, es presenten com una suma de diversos graus de maltractament físic i psicològic, d'una negligència en la cura i d'abusos econòmics.
A més de la prevenció a què feia referència Escudé, tant Morales com Fité han apuntat que cal afinar la “coordinació” entre els diferents agents que detecten els maltractaments. Pel que fa estrictament als abusos econòmics, la psicòloga s’ha queixat que els bancs “no ajuden” a posar les coses fàcils per a un col·lectiu que està poc avesat a fer servir contrasenyes i serveis digitals: “Les retirades de diners pel caixer o la banca online generen dependència de tercers i també els fan més dependents”, ha indicat Fité. Aquesta dependència produeix sovint els abusos de persones de confiança, que prenen el control dels números de comptes i els estalvis de tota una vida.
En aquesta llista també s’ha trobat a faltar més control de les notaries, on es fan els poders per a la gestió dels diners i el patrimoni. Tots aquests estaments han de tenir formació per saber identificar un maltractament que sovint passa per alt. En aquest punt, Fité ha explicat com a l’inici de les formacions que fa a treballadores socials tan sols “una o dues” aixequen la mà quan se’ls pregunta si han detectat maltractaments. Però quan acaba la classe, de només tres hores, tots els assistents aixequen la mà a la mateixa pregunta. “El que passa és que no posaven nom als abusos”, ha afirmat l’experta.
