'Loop': un magnífic diàleg de pare i filla

Ha passat, passa i seguirà passant. Es un loop, un bucle. El bucle de la relació entre pares i fills quan aquests han superat, o quasi, l'adolescència i prenen decisions sobre la seva vida i la seva feina sense seguir les indicacions paternes ni deixar-se influenciar per les opinions o reflexions dels progenitors més enllà de l'amor que els vincula. Una situació especialment important i probablement conflictiva quan, finalment, decideixen deixar el niu i volar pel seu compte. I això és el que planteja amb encert el prolífic Ramon Madaula en la seva nova proposta, molt superior a les dues anteriors (Buffalo Bill a Barcelona i Conqueridors). Loop és una obra farcida d'humanitat, íntima i universal, que sense ser autobiogràfica com defensa l’autor té punts de contacte amb la seva experiència com a pare.

Un pare i una filla. Ell és un escultor sense renom, casat i amb dues filles que se n'ha sortit donant classes i que va haver de superar la insistència dels pares perquè fes alguna cosa de profit. Una decisió gens aleatòria, perquè el que fa és esculpir la matèria com vol esculpir la seva filla. El seu paper és el del pare que pregunta: Estàs segura del que fas? Ja hi has pensat bé? La filla està preparant les maletes per marxar a l’altra punta del món amb el seu enamorat, que coneix des de fa un mes. No és anecdòtic que demani la maleta bona de la família.

Madaula construeix un magnífic i àgil diàleg carregat de sentiment entre dues persones que s’estimen, que es volen entendre i que no troben la manera. Ben dirigits per Mònica Bofill, resulta fantàstica la precisió emocional del pare Madaula i fantàstica també la filla de Júlia Genís, tan enamorada com temorosa pel camí vital que enceta. Una funció que de ben segur tindrà el llarg recorregut que es mereix. Molt recomanable.