El programa nuclear d'Israel altament secret que és clau en la guerra contra Iran
Des de poc després de la seva fundació el 1948, Israel ha estat desenvolupant un programa nuclear per "assegurar la seva supervivència"
La guerra que Israel ha llançat contra l'Iran té l'objectiu d'eliminar el seu programa nuclear, que gran part del món veu amb preocupació i que els experts diuen que està creixent fins al punt que podria fabricar una arma atòmica en qüestió de mesos. Tot i això, Israel té el seu propi programa d’armes nuclears, altament secret, que no reconeix públicament, però que, segons alguns experts, també s’estaria expandint.
"Des d’una posició diplomàtica oficial, els israelians no confirmaran ni negaran" el seu arsenal nuclear, afirma Alexander K. Bollfrass, expert en seguretat nuclear de l’International Institute for Strategic Studies de Londres. En lloc d’això, Israel ha declarat que no serà el primer país a "introduir" armes nuclears a l’Orient Mitjà. Aquesta formulació deliberadament ambigua equival al que Bollfrass anomena una "confusió deliberada sobre un programa nuclear militar ja establert".
Quina és la dimensió de l’arsenal nuclear d’Israel?
Es creu que Israel té almenys 90 caps nuclears i prou material físsil per produir-ne centenars més, segons el Center for Arms Control and Nonproliferation i la Nuclear Threat Initiative.
L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), el regulador nuclear de les Nacions Unides, calcula que fins a 30 estats tenen la capacitat de desenvolupar armes nuclears, però només se sap que en tinguin 9. Israel té el segon arsenal més petit d’aquests nou, només per davant de Corea del Nord, segons la Campanya Internacional per Abolir les Armes Nuclears (guanyadora del premi Nobel de la pau). Segons els experts, podria disparar caps nuclears des de caces, submarins o llançadores terrestres de míssils balístics.
Israel és un dels cinc països —juntament amb l’Índia, el Pakistan, Corea del Nord i el Sudan del Sud— que no han signat el Tractat de No-Proliferació Nuclear de l’ONU. Aquest acord, vigent des del 1970, compromet els estats a promoure usos pacífics de l’energia nuclear i evitar la proliferació d’armes nuclears. (L’Iran és signatari del tractat, tot i que Israel i altres potències mundials han acusat Teheran de violar-lo enriquint urani a nivells innecessàriament alts per a usos civils.)
Per signar el tractat, Israel hauria de renunciar al seu arsenal nuclear, perquè el text només reconeix com a estats nuclears oficials cinc països: el Regne Unit, la Xina, França, Rússia i els Estats Units —els membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU—. Tots ells havien detonat una arma nuclear abans del 1967, data límit del tractat per obtenir aquest estatus.
Des de quan té armes nuclears Israel?
Segons els registres històrics, els líders israelians es van proposar construir un arsenal nuclear poc després de la fundació del país el 1948, per garantir la seva supervivència després de l'Holocaust. La Comissió d’Energia Atòmica d’Israel es va establir el 1952 i el seu primer president, Ernst David Bergmann, va dir que una bomba nuclear asseguraria que “mai més serem conduïts com xais cap a l’escorxador”, segons la Jewish Virtual Library.
Les primeres instal·lacions per desenvolupar armes nuclears es van començar a construir el 1958, prop de la ciutat de Dimona, al sud d’Israel. Un informe d’intel·ligència dels EUA desclassificat del 1960, elaborat pel Joint Atomic Energy Intelligence Committee, afirmava que el projecte de Dimona incloïa una planta de reprocessament per produir plutoni. El projecte estava relacionat amb armes nuclears. Cap al 1967, Israel havia desenvolupat en secret la capacitat de construir explosius nuclears, segons l’Arms Control Association. I el 1973, els Estats Units ja estaven "convençuts que Israel tenia armes nuclears", segons va escriure més tard la Federation of American Scientists.
Israel no forma part de la trentena de països —tots a Europa o l'Àsia— que es consideren protegits pel "paraigua nuclear" dels Estats Units. Aquesta protecció serveix tant de dissuasió contra enemics com d’incentiu perquè aquests països no desenvolupin el seu propi arsenal nuclear. I, de fet, segons els experts, això és un reconeixement implícit que Tel-Aviv ja té el seu propi arsenal i no necessita protecció addicional. "En última instància, hi ha la sensació que la seguretat d’Israel correspon a Israel i que farà el que calgui per garantir-la", deia Bollfrass.
Israel ha fet servir mai armes nuclears en una guerra?
No. La Jewish Virtual Library, una de les enciclopèdies jueves més completes del món, esmenta informes segons els quals Israel va preparar les seves bombes nuclears durant les guerres araboisraelianes del 1967 i el 1973, però no les va utilitzar. Uns altres informes apunten que Israel hauria provat armes nuclears en instal·lacions subterrànies i al desert del Nègueb, al sud del país.
L’episodi més destacat —i encara debatut— va tenir lloc el setembre del 1979, quan un satèl·lit nord-americà dissenyat per detectar explosions nuclears va registrar un doble flaix prop de la confluència entre l’oceà Atlàntic i l’Índic. Alguns científics van creure que es tractava d’una prova nuclear duta a terme per Israel, per Sud-àfrica o pels dos països. Però Israel va negar qualsevol implicació en l'incident, conegut com el cas Vela. Els diaris del president Jimmy Carter, publicats el 2010, citaven “la convicció creixent” en aquell moment que Israel havia fet una prova nuclear prop de l'extrem meridional de Sud-àfrica. Però mai s’ha pogut demostrar i, segons els científics Avner Cohen i William Burr, “els documents importants sobre l’incident Vela encara estan classificats”.
On fabrica Israel les armes nuclears?
Es creu fermament que el programa nuclear israelià està situat a Dimona. Segons els experts, els inspectors de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica mai l'han visitat perquè no hi ha cap acord amb Israel que permeti als reguladors de l’ONU supervisar-lo. Científics nord-americans van visitar Dimona als anys 60 i, basant-se en inspeccions cada cop més limitades, van concloure que el programa era pacífic. Però no hi ha cap prova pública que els inspectors nord-americans hi hagin tornat des d'aleshores.
Fotografies per satèl·lit mostren que hi ha hagut obres de construcció a Dimona durant els últims cinc anys que indicarien que la instal·lació està en procés de reparació i modernització.
També creix la sospita entre alguns experts que Israel està construint un nou reactor a Dimona per augmentar la capacitat nuclear. Un informe publicat aquesta setmana per l’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm indica que Israel podria estar millorant un reactor per produir plutoni, que es pot utilitzar tant per a finalitats militars com pacífiques (com ara per a missions espacials).
A causa del secretisme, Dimona ha estat durant molt de temps un símbol de fascinació i, per a alguns, d’indignació per l’arsenal nuclear israelià. En un acte públic poc habitual el 2018, el primer ministre Benjamin Netanyahu va fer servir Dimona com a escenari per advertir els enemics que "els qui amenacen d'eliminar-nos es posen en un perill semblant i no aconseguiran el seu objectiu".
