Dimarts el Sense ficció va emetre El negre té nom, el documental que recupera la polèmica que hi va haver a Catalunya sobre l’home dissecat exposat al Museu Darder de Banyoles. Alphonse Arceline va ser el metge que va denunciar el racisme i la deshumanització que suposava presentar-lo com una simple mostra etnogràfica i antropològica. La seva lluita serveix ara per fer el retrat social d’una època: la Catalunya dels Jocs Olímpics de Barcelona. Si no el vau veure, recupereu-lo a la plataforma 3Cat. El format original de tres capítols permet aprofundir més en els detalls. El negre té nom us sorprendrà, perquè va més enllà de la història d’aquell home nascut el 1803 i que va ser desenterrat de la seva tomba per dos exploradors francesos. Fèlix Colomer, el director de la minisèrie, fa un treball extraordinari posant la lupa sobre aquest cas. Revisa la polèmica dels anys noranta sobre la conveniència o no de retornar aquell suposat guerrer boiximà al seu país d’origen. El documentalista contacta amb els protagonistes que van liderar les diferents faccions del debat i, fornit amb el material televisiu de l’època, els confronta amb els arguments del passat. I el resultat és tan revelador com divertit. Tres dècades després, l’hermenèutica de l’actualitat i la sensibilitat social han canviat. I els que ho dubtin només cal que vegin el documental. El racisme era tan inherent a la societat que molts ni se n’adonaven. Amb perspectiva, provoca vergonya aliena. I Fèlix Colomer juga amb aquest element a l’hora de reconstruir els fets. Els protagonistes han d’assumir les seves declaracions del passat, i no és fàcil: uns fingeixen no recordar-se’n, altres neguen l’evidència i alguns intenten justificar-se. Les filigranes per canviar el discurs o desmarcar-se de posicionaments passats acaben resultant còmiques. La manera com els mitjans de comunicació –l’entreteniment de TV3 molt especialment– van tractar el cas ara provoca estupor. L’arrencada del tercer capítol et glaça el somriure, perquè tot allò que ara considerem ofensiu i denigrant es gestionava amb una desinhibició humorística que avui és molt incòmoda.
Paral·lelament, Colomer viatja a l’Àfrica per descobrir l’autèntica identitat de l’home dissecat. Va quedar batejat com “el negre”, però cal saber qui era per restituir la seva dignitat. Gràcies al treball previ del periodista Miquel Molina, el documentalista intenta tancar el cercle, localitzar la seva comunitat i trobar els descendents. Pel camí, descobrirem moltes altres circumstàncies negligents que van envoltar la repatriació de les restes d’aquell home, a qui els tanatopràctics van atribuir un aspecte assalvatjat que no li corresponia. Tant el procés d’embalsamament com el de retorn de les despulles està atapeït de disbarats que reiteren el racisme i la deshumanització. No us perdeu El negre té nom, perquè la història d’aquell home dissecat de Banyoles es converteix en un magnífic treball antropològic sobre la condició humana i el país que érem.
