“Sovint ens oblidem de pensar per nosaltres mateixos”

BarcelonaEn un món dominat per la immediatesa i la superficialitat en què la desinformació és el pa de cada dia i les xarxes socials ens empenyen a estar connectats a totes hores, pensar es converteix gairebé en un acte reivindicatiu. Trobar un espai de crítica i reflexió és més necessari que mai, o almenys això assegura el filòsof danès Svend Brinkmann, autor del llibre Think (Pensar, Koan, 2025), que arriba un any després del seu èxit The joy of missing out (La alegría de perderse cosas, Koan, 2024) en el qual reflexionava sobre el FOMO i la por de perdre’s sempre plans suposadament millors que els teus.

En aquest nou llibre, el filòsof ens convida a redescobrir el valor de la reflexió crítica en un món obsessionat per la productivitat i el benestar instantani. “El pensament profund requereix temps i no es pot controlar ni optimitzar”, explica Brinkmann, que considera que vivim en una societat que ho viu tot amb una “actitud instrumental”: “Sembla que tot ha de ser útil i servir per a alguna cosa, quan la vida, la història o la natura ja tenen un valor intrínsec per als éssers humans”, continua.

Per al filòsof, el fet de pensar pren moltes formes, que van des de pensar com a solució als problemes, pensar com un acte instrumental, o simplement pensar com a únic objectiu. “A la societat moderna som bastant bons pensant per solucionar problemes, però ens hem oblidat del valor de pensar pel simple fet de pensar”, continua. Davant d’això, es fixa en els filòsofs grecs, que celebraven una vida contemplativa en què el pensament tenia un paper cabdal.

El pensament, recorda Brinkmann, posseeix virtuts fonamentals que sovint oblidem en el ritme accelerat de la vida contemporània. Pensar ens ensenya a ser més rigorosos, més crítics i, sobretot, a revisar les pròpies creences amb humilitat i honestedat. “Unes qualitats especialment necessàries en una era marcada per la velocitat i per la irrupció de la intel·ligència artificial”, adverteix. En un context en què la informació abunda però el criteri escasseja, aquestes capacitats són més valuoses que mai.

Pensar bé, en definitiva, no és un luxe del passat, sinó una eina imprescindible per afrontar els reptes del present i del futur. També és, més enllà de l’exercici intel·lectual, una manera de viure amb més presència i profunditat. Per arribar-hi, Brinkmann ens proposa cultivar tres actituds fonamentals: la reflexió crítica, que ens permet qüestionar el que sovint donem per fet; el somieig, que obre la porta a la creativitat i la imaginació; i l’atenció plena, que ens connecta amb l’ara i l’aquí des d’una consciència més arrelada. Pensar bé, doncs, no és un fi en si mateix, sinó una pràctica que transforma la manera com habitem el món.

Tornar a l’escola

Ara bé, per recuperar aquest espai reflexiu, “hem de trobar oasis on poder fugir de les exigències de la velocitat i l’instrumentalisme a què ens veiem abocats”, afirma. Històricament, aquests oasis han estat, precisament, les escoles. “El terme escola prové del grec antic i significa temps lliure –recorda Brinkmann–. Un temps que permetia dedicar-se a qüestions importants sense que això estigués lligat a la utilitat immediata”, remarca. En aquest sentit, l’autor reivindica la necessitat de tornar a concebre l’educació com un espai per al pensament i no només com una eina per a la inserció laboral.

En una societat obsessionada per l’acció constant i la immediatesa, cal recordar que la felicitat, segons Brinkmann, no resideix únicament en fer, sinó també en pensar. “Una vida feliç és aquella que aconsegueix un equilibri harmònic entre l’activitat i la contemplació”. Sovint oblidem la importància de pensar per nosaltres mateixos, una pràctica que ens connecta amb les grans qüestions que donen sentit a l’existència: la vida i la mort, la justícia i la injustícia, l’amor i l’odi, entre d’altres. Sense aquesta connexió profunda, la nostra felicitat es torna superficial i efímera.

Finalment, per a Brinkmann, la reflexió no és cap luxe, sinó una necessitat humana fonamental: “La vida reflexiva és aquella en què pensar de manera immersiva resulta plaent, però que també dona lloc a accions que contribueixen a la felicitat i a l’alegria dels altres”. En un món que tendeix a valorar només la rapidesa, l’eficiència i la utilitat immediata, aquesta és una proposta tant valenta com imprescindible. Potser ha arribat el moment de recuperar el valor de pensar amb calma. Al capdavall, tal com defensa l’autor, pensar bé és, en última instància, viure bé.